EQUINOTERÀPIA

El dia 2 de Maig vam anar a fer un taller d'Equinoteràpia al Prat de Llobregat.

El meu grup és va perdre i vam arribar una mica més tard. 

Primer, ens van explicar coses interesants sobre els cavalls. Desprès els vam tocar una mica. A continuació van continuar amb l'explicació i vam començar a pujar-hi. Vam probar l'experiència de ser usuaris, guies i ajudants (fisioterapeutes). 

Va ser una sortida interesant, vaig aprendre com ajuda aquesta teràpia als nens que tenen algunes cracterísitiques diferents, vaig perdre el por als cavalls. Però, no em veig treballant en aquell lloc. 

FLASHMOOB: "HIPERTENSIÓN PULMONAR"

Dues o tres setmanes abans, la nostra professora Lucia ens va proposar fer un flashmoob per recolzar una malaltia rara anomenada "Hipertensión Pulmonar" que afecta a moltes dones. I per tant, vam haber de preparar un  ball, la cançó que vam escollir una molt positiva i amb molt de rime i aquesta va ser: "Chayane - Madre Tierra". 

Va ser una gran experiència, vam compartir uns moments molt bons amb un grup de nois que ballaven Street Dance. Aquests, també van participar en el flashmoob juntament amb els capgrossos. 

JOCS DE FALDA

El nostre professor Pauli ens va dir que busquessim diferents jocs de falda per cantar-les als infants i tenir un recurs a l'hora de treballar.

Ell ens va publicar aquest artícle al grup que tenim al Facebook. 

Jo vaig cantar aquesta: 

Arri, arri tatanet, 

anirem a Sant Benet,

comprarem un formatget 

per dinar, per sopar 

i pel (Paul) no n’hi haurà!!

I aquí us deixo un vídeo que he trobat al Youtube:

DÍA DEL NIÑO HOSPITALIZADO

Hoy se celebra el día del niño hospitalizado y para ello, Conchita ha escrito una canción para celebrar este día tan especial para muchos de estos pequeños.

¡Felicidades niños! 

LA ONA I LA PEDRA MÀGICA

Avui a la biblioteca Josep Soler Vidal hem representat una obra de teatre anomendada "La Ona i la pedra màgica" aquesta obra, la ha escrit una companya de classe basant-se en els contes de l'escriptora i Alicia en el país de les maravelles. 

Les actius erem: 
-Ona: Ruth.
-Roxy/Chesire: Sílvia.
-Eruga: Jessica.
-Llebre: Melania.
-Conill: Monica G.
-Bessons: Sara/Ana M-Nerea
-Rosa: Carla.
-Sombrerero: Natalia.
-Pastís: Marta.
-Cartes: Eva/Cristina.
-Rei de cors: Ainhoa.
-Reina de cors: Alba A. 
-Narradora: Monica E.

Després de representar l'obra, les companyes que no van fer-la van fer diversos tallers com: fer inictacions d'aniversari, pintar pedres, pintar cares,... 

Mentre és feien els tallers, les actrius vam baixar a prendre una mica l'aire i a menjar una mica.

Al acabar-se els tallers vam baixar a una sala on la Ona i la seva germana Cristina ens van explicar coses sobre els llibres. 

VAIG APRENDRE

Aquí us deixo una altre cançó del Petit Príncep amb la seva lletra:

I així és com ho recordo,

Va ser un nen que estava perdut al desert

I amb la seva manera d’entendre les coses

De cop se’m va obrir un univers

Potser només va ser un somni

A causa dels deliris de la set

Però alguna cosa dins meu es va moure

Al sentir la rialla d’aquell nen.

I allà vaig aprendre

Que tot depèn de mi

I que tots tenim un petit príncep a dins

Només cal voler-lo sentir

I allà vaig aprendre

Que l’essencial és invisible als ulls

Que aprendre a estimar i ser feliç

És el que vull.

No sé si va ser real

Quan em parlava de roses i de baobabs

O de guineus que eren amics increíbles

Quan es deixàven domesticar

no responia a les meves preguntes

I em regalava un silenci inquietant

Em vaig anar fixant amb les coses petites

Que són en realitat les importants.

I allà vaig aprendre

Que tot depèn de mi

I que tots tenim un petit príncep a dins

Només cal voler-lo sentir

I allà vaig aprendre

A mirar-me el món d’una manera diferent

I això ho va fer ell.

I allà vaig aprendre a recordar

Que jo també vaig ser un nen

És el que ens passa a les persones grans,

Que sovint ens n’oblidem

I allà vaig aprendre

Que l’essencial és invisible als ulls

Que aprendre a estimar i ser feliç

És el que vull

I ell va ensenyar-m’ho com ningú.

EL MEU ASTEROIDE

Aquí en teniu una de les cançons del Petit Príncep amb la lletra perquè la pogueu cantar: 

Com enyoro el meu asteroide

ja sé que podria ser més gran

o potser molt més important

però per lluny que marxi

és el meu planeta.

Al meu planeta tinc tres volcans i un d’apagat,

les llavors màgiques dels Baobabs

i també tinc, un tresor, la meva rosa

que per mi és i serà la més preciosa.

Com enyoro el meu asteroide

ja sé que podria ser més gran

o potser molt més important

però per lluny que marxi

és el meu planeta.

I no saps quantes tardes m’he assegut aquí,

al meu món sencer, que és tan petit,

i, tot sol, com a única distracció

he contemplat la dolçor de les postes de sol.

Com enyoro el meu asteroide

ja sé que podria ser més gran

o potser molt més important

però per lluny que marxi

és el meu planeta.

EL MONSTRE DE COLORS

Al meu cosí, li van regalar el llibre de les emocions "El monstre de colors" i el vam llegir dos o tres cops i el va voler dibuixar. Així que vam buscar un full blanc i un llapis i vam començar a dibuixar-ho. Després el vam pintar, però li vam afegir uns altres colors. I a aquests colors els hi vam posar altres emocions.

DIA DEL PARE!

Dissabte dia 19 va ser el dia del pare i vaig estar de mainadera amb el meu cosinet de 3 anys. I vam fer això: 

És un troç de goma eva blau, vam retallar els estels i vam enganxar trossos de paper de celofà de diversos colors. I per acabar, vaig escriure feliç dia del pare. 

MIRIAM REYES

Esta iniciativa nace por el diagnostico de un familiar de Miriam, ella acababa de terminar la carrera de arquitectura cuando le dijeron que su primo tenia Autismo. Ella no se quedó de brazos cruzados, pensó una manera de ayudar al pequeño: hacer cuentos para niños Autistas.

Aquí os dejo el enlace para que podáis leer este interesante artículo.

UN GEST EMOTIU

Chris, es un professor de l'ecola de Mainspring Academy de Jacksonville (Florida, EEUU). Té un mètode curiós d’ensenyança, la primera cosa que fa cada matí abans de començar les classes amb els/les seus/ves alumnes és dir qualitats de cadascun. Ell vol que els nens estiguin motivats per aprendre.

Podeu clicar aquí per poder llegir l’article sencer. 

Aquí us deixo un petit vídeo del que fa cada matí: 

Que gran exemple, si féssim això cada matí potser els nostres alumnes tindrien més confiança en ells mateixos i milloraria la seva autoestima. 

Aquí us deixo una cançó que mai pasarà de moda i que sempre és cantarà als nens petits del gran MILIKI.

HABÍA UNA VEZ UN CIRCO

Había una vez un circo
que alegraba siempre el corazón
lleno de color un mundo de ilusión
pleno de alegría y emoción...

Había una vez un circo 
que alegraba siempre el corazón
sin temer jamás al frío o al calor
El circo daba siempre su función.

Siempre viajar siempre cambiar 
pasen a ver el circo
otro país otra ciudad
pasen a ver el circo
es magistral sensacional
pasen a ver el circo
somos felices al conseguir
a un niño hacer reír

Había una vez un circo 
que alegraba siempre el corazón
que alegraba siempre el corazón

Había una vez un circo
que alegraba siempre el corazón
lleno de color un mundo de ilusión
pleno de alegría y emoción

Había una vez un circo
que alegraba siempre el corazón
sin temer jamás al frío o al calor
El circo daba siempre su función.

Siempre viajar siempre cambiar
pasen a ver el circo
otro país otra ciudad
pasen a ver el circo
es magistral sensacional
pasen a ver el circo
somos felices al conseguir
a un niño hacer reír

Había una vez un circo
que alegraba siempre el corazón
que alegraba siempre el corazón

ARA ARRIBA EN CARNESTOLTES

Quan arriba el Carnestoltes
tots sortim a passejar
ens posem una disfressa;
per saltar, cantar i ballar.
Tiru-liro, Tiru-liro, 
Tiru-liro, Tiru-lira,
Quan arriba el Carnestoltes
tots sortim a passejar.

DIJOUS LLARDER

Si és dijous gras,

botifarra, botifarra,

i si és dijous gras

botifarra menjaràs.

I el dijous llarder
botifarra, botifarra.
El dijous llarder
botifarra menjaré.

UNA SARDINA

Una sardina, una sardina 

dos sardinas, dos sardinas 
tres sardinas, tres sardinas 
y un gato, y un gato. 

Se apostaron, se apostaron 
la manera, la manera 
de meterse, de meterse 
a un zapato, a un zapato.

a chichichichihuahua 
a huahuahuahuachichi 
que lo repita, que lo repita 
(nombre de un miembro a elección del grupo).

ATENCIÓ I MEMÒRIA

A classe, una de les nostres mestres ens van demanar fer un exercici per treballar la memòria i l'atenció en els nens.

El meu grup va fer dues coses: per treballar la memòria vam buscar un conte (la gallineta vermella) en el qual les nostres companyes havien d’estar ben atentes perquè a part d’escoltar el conte vam anar ensenyant dibuixos que desprès havien de col·locar per ordre (tal i com ho haviem ensenyat).

I per treballar l’atenció, vam fer un joc de diferències. 

LA GALLINETA VERMELLA

Havia una vegada una gallineta vermella que es deia Marcelina, vivia en una granja al voltant de molts animals. Era una granja molt gran, al mig del camp. Al estable vivien les vaques i els cavalls; els porcs tenien la seva pròpia casa.  Havia fins i tot un estanc amb ànecs i un corral amb moltes gallinetes. A la granja, també hi havia una família de grangers que cuidava de tots els animals. Un dia la gallineta vermella, escardant al terra de la granja va trobar un grà de blat. Va pensar que si ho plantava, creixeria i desprès podria fer pa per a ella i tots els seus amics.

-Qui m’ajudarà a plantar el blat? Va preguntar.

-Jo no, va dir l’ànec.

-Jo no, va dir el gat.

-Jo no, va dir el gos.

-Molt bé, dons jo ho plantaré. Va dir la gallineta.

I així, Marcelina va plantar tota sola el seu grà de blat amb molt de compte. Va obrir un forat a la terra i el va tapar. Va passar temps, i el blat va créixer i va madurar fins que és va convertir en una bonica planta.

-Qui m’ajudarà a segar el blat? Va preguntar la gallineta vermella.

-Jo no, va dir l’ànec.

-Jo no, va dir el gat.

-Jo no, va dir el gos.

-Molt bé, si no em voleu ajudar, el segaré jo, va dir la Marcelina.

I la gallineta, amb molt d’esforç va segar el blat. Va tindre que tallar amb el seu pic un a un tots els talls. Quan va acabar, va parlar amb els seus companys:

-Qui m’ajudarà a batre el blat?

-Jo no, va dir l’ànec?

-Jo no, va dir el gat.

Jo no, va dir el gos.

-Molt bé, el batré jo.

Estava molt enfadada amb els altres animals, així que el va batre ella sola. El va triturar amb paciència fins que va aconseguir apartar el grà de la palla. Quan va acabar, va preguntar:

-Qui m’ajudarà a portar el blat fins al molí per convertir-lo en farina?

-Jo no, va dir l’ànec.

-Jo no, va dir el gat.

-Jo no, va dir el gos.

-Molt bé, ho portaré i l’amassaré jo, va dir la Marcelina.

I amb la farina va fer una bonica i bona barreta de pa. Quan la va terminar, molt tranquil·lament va preguntar:

-Qui m’ajudarà a menjar-la? Va preguntar  la gallineta vermella.

-Jo, jo! Va dir l’ànec.

-Jo, jo! Va dir el gat.

-Jo, jo! Va dir el gos.

-Dons no us la menjareu cap de vosaltres! Va dir la Marcelina. Me la menjaré jo amb tots els meus fills.

I així ho va fer, va cridar a tots els seus pollets i la va compartir amb ells.

FÍ

Imatges

 (1)   (2) 

 (3)   (4) 

 (5)    (6)

 (7)     (8)

  (9)

DIFERÈNCIES

Aquesta activitat pot ser més divertida si en comptes de fer-ho amn llapis, és fa amb colors o retoladors de diferents colors. 

IF YOUR HAPPY AND YOU KNOW IT

If you're happy and you know it clap your hands. 

If you're happy and you know it clap your hands. 

If you're happy and you know it and you really want to show it, 

If you're happy and you know it clap your hands. 

If you're happy and you know it stomp your feet. 

If you're happy and you know it stop your feet. 

If you're happy and you know it and you really want to show it, 

If you're happy and you know it stop your feet. 

If you're happy and you know it shout "Horray!" 

If you're happy and you know it shout "Horray!" 

If you're happy and you know it and you really want to show it, 

If you're happy and you know it shout "Horray!" 

If you're happy and you know it do all three. 

If you're happy and you know it do all three. 

If you're happy and you know it and you really want to show it, 

If you're happy and you know it do all three!

PARA DORMIR A UN ELEFANTE

Para dormir a un elefante, 

se necesita un chupete grande.

Un sonajero de coco,

y saber cantar un poco.

Para Dormir, para dormir, 

para dormir a un elefante.

Para dormir, para dormir,

para dormir a un elefante. 

Si se despierta de noche, 

Sacarlo a pasear en coche.

Si se despierta de madrugada, 

acomodarle bien la almohoada. 

Para dormir, para dormir, 

para dormir a un elefante.

Para dormir, para dormir, 

para dormir a un elefante.

LA BRUJITA TAPITA

La brujita Tapita vivía en un tapón

que no tenía puerta,

ni ventana, ni balcón.

la brujita Tapita

vivia en un tapón

con una gran escoba

y un hermoso escobillón.

La brujitaaaa..

hacia brujería

abra cadabra patas de cabra

abra cadabra patas de cabra,

push, pupush, pupush, push, pupush.

Un día la brujita

quiso desaparecer

Mirandose al espejo dijo 1 2 y 3

Y cuando abrió los ojos no se vio

¿Saben por qué?

porque la distraída se miraba en la pared.

La brujitaaaa..

hacia brujerías

abra cadabra patas de cabra

abra cadabra patas de cabra,

push, pupush, pupush, push, pupush.

CONCELLS PER LLEGIR CONTES

 

THE PRESENT

Aquest curt està fet per un alemà anomenat Jacob Frey. Ha superat en 4 dies un milió de reproduccions en Vimeo. El missatge del vídeo ha fet pensar a tot el món, perquè és molt conmovedor i dona un bon exemple.

Està basat en el còmic ‘Perfeição’ de l'il·lustrador Fàbio Coala. Explica la historia d'un nen al que li regalen un gossetal que li falta una pota. Al principi el nen desprecia indignat, però més tard, quan veu com el gos s'aixeca un cop i altre com amb tantes ganes i força per jufar amb el seu nou amo, el nen canvia d'actitut i s'aixeca del sofà per anar a dornar un passeig amb el seu nou amic. És llavors, quan es veu que al nen també li fallta una cama (per això desprecia al gosset al principi).

Aquesta il·lustració està feta per reflexionar sobre la discapacitat i la importància de tindre un recolzament. 

CLARA LUNA       

Ella es una investigadora de la Universitat de Granada (UGR) que ha creat un llibre per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Si cliqueu a article Clara Luna podeu llegir-ho tot. 

M'encanta aquesta iniciativa, és maravellós que aquestes persones també pudin gaudir d'una bona estona amb un llibre tot sols, sense la necessitat de que ningú els hi expliqui.

Aquest es un dels que ha fet: El soldadito de plomo.

LA EMPATÍA DEL MAESTRO ES CLAVE PARA EL DESARROLLO ACADÉMICO DEL ALUMNO

Aquest article està fet a través d'un estudi de llarga duració que van fer a Finlandia, parla de la importància que té que el professor sigui empàtic i tingui una bona interacció amb els seus alumnes.