VAIG APRENDRE

Aquí us deixo una altre cançó del Petit Príncep amb la seva lletra:

I així és com ho recordo,

Va ser un nen que estava perdut al desert

I amb la seva manera d’entendre les coses

De cop se’m va obrir un univers

Potser només va ser un somni

A causa dels deliris de la set

Però alguna cosa dins meu es va moure

Al sentir la rialla d’aquell nen.

I allà vaig aprendre

Que tot depèn de mi

I que tots tenim un petit príncep a dins

Només cal voler-lo sentir

I allà vaig aprendre

Que l’essencial és invisible als ulls

Que aprendre a estimar i ser feliç

És el que vull.

No sé si va ser real

Quan em parlava de roses i de baobabs

O de guineus que eren amics increíbles

Quan es deixàven domesticar

no responia a les meves preguntes

I em regalava un silenci inquietant

Em vaig anar fixant amb les coses petites

Que són en realitat les importants.

I allà vaig aprendre

Que tot depèn de mi

I que tots tenim un petit príncep a dins

Només cal voler-lo sentir

I allà vaig aprendre

A mirar-me el món d’una manera diferent

I això ho va fer ell.

I allà vaig aprendre a recordar

Que jo també vaig ser un nen

És el que ens passa a les persones grans,

Que sovint ens n’oblidem

I allà vaig aprendre

Que l’essencial és invisible als ulls

Que aprendre a estimar i ser feliç

És el que vull

I ell va ensenyar-m’ho com ningú.