ARA ARRIBA EN CARNESTOLTES

Quan arriba el Carnestoltes
tots sortim a passejar
ens posem una disfressa;
per saltar, cantar i ballar.
Tiru-liro, Tiru-liro, 
Tiru-liro, Tiru-lira,
Quan arriba el Carnestoltes
tots sortim a passejar.

DIJOUS LLARDER

Si és dijous gras,

botifarra, botifarra,

i si és dijous gras

botifarra menjaràs.

I el dijous llarder
botifarra, botifarra.
El dijous llarder
botifarra menjaré.

UNA SARDINA

Una sardina, una sardina 

dos sardinas, dos sardinas 
tres sardinas, tres sardinas 
y un gato, y un gato. 

Se apostaron, se apostaron 
la manera, la manera 
de meterse, de meterse 
a un zapato, a un zapato.

a chichichichihuahua 
a huahuahuahuachichi 
que lo repita, que lo repita 
(nombre de un miembro a elección del grupo).

ATENCIÓ I MEMÒRIA

A classe, una de les nostres mestres ens van demanar fer un exercici per treballar la memòria i l'atenció en els nens.

El meu grup va fer dues coses: per treballar la memòria vam buscar un conte (la gallineta vermella) en el qual les nostres companyes havien d’estar ben atentes perquè a part d’escoltar el conte vam anar ensenyant dibuixos que desprès havien de col·locar per ordre (tal i com ho haviem ensenyat).

I per treballar l’atenció, vam fer un joc de diferències. 

LA GALLINETA VERMELLA

Havia una vegada una gallineta vermella que es deia Marcelina, vivia en una granja al voltant de molts animals. Era una granja molt gran, al mig del camp. Al estable vivien les vaques i els cavalls; els porcs tenien la seva pròpia casa.  Havia fins i tot un estanc amb ànecs i un corral amb moltes gallinetes. A la granja, també hi havia una família de grangers que cuidava de tots els animals. Un dia la gallineta vermella, escardant al terra de la granja va trobar un grà de blat. Va pensar que si ho plantava, creixeria i desprès podria fer pa per a ella i tots els seus amics.

-Qui m’ajudarà a plantar el blat? Va preguntar.

-Jo no, va dir l’ànec.

-Jo no, va dir el gat.

-Jo no, va dir el gos.

-Molt bé, dons jo ho plantaré. Va dir la gallineta.

I així, Marcelina va plantar tota sola el seu grà de blat amb molt de compte. Va obrir un forat a la terra i el va tapar. Va passar temps, i el blat va créixer i va madurar fins que és va convertir en una bonica planta.

-Qui m’ajudarà a segar el blat? Va preguntar la gallineta vermella.

-Jo no, va dir l’ànec.

-Jo no, va dir el gat.

-Jo no, va dir el gos.

-Molt bé, si no em voleu ajudar, el segaré jo, va dir la Marcelina.

I la gallineta, amb molt d’esforç va segar el blat. Va tindre que tallar amb el seu pic un a un tots els talls. Quan va acabar, va parlar amb els seus companys:

-Qui m’ajudarà a batre el blat?

-Jo no, va dir l’ànec?

-Jo no, va dir el gat.

Jo no, va dir el gos.

-Molt bé, el batré jo.

Estava molt enfadada amb els altres animals, així que el va batre ella sola. El va triturar amb paciència fins que va aconseguir apartar el grà de la palla. Quan va acabar, va preguntar:

-Qui m’ajudarà a portar el blat fins al molí per convertir-lo en farina?

-Jo no, va dir l’ànec.

-Jo no, va dir el gat.

-Jo no, va dir el gos.

-Molt bé, ho portaré i l’amassaré jo, va dir la Marcelina.

I amb la farina va fer una bonica i bona barreta de pa. Quan la va terminar, molt tranquil·lament va preguntar:

-Qui m’ajudarà a menjar-la? Va preguntar  la gallineta vermella.

-Jo, jo! Va dir l’ànec.

-Jo, jo! Va dir el gat.

-Jo, jo! Va dir el gos.

-Dons no us la menjareu cap de vosaltres! Va dir la Marcelina. Me la menjaré jo amb tots els meus fills.

I així ho va fer, va cridar a tots els seus pollets i la va compartir amb ells.

FÍ

Imatges

 (1)   (2) 

 (3)   (4) 

 (5)    (6)

 (7)     (8)

  (9)

DIFERÈNCIES

Aquesta activitat pot ser més divertida si en comptes de fer-ho amn llapis, és fa amb colors o retoladors de diferents colors. 

IF YOUR HAPPY AND YOU KNOW IT

If you're happy and you know it clap your hands. 

If you're happy and you know it clap your hands. 

If you're happy and you know it and you really want to show it, 

If you're happy and you know it clap your hands. 

If you're happy and you know it stomp your feet. 

If you're happy and you know it stop your feet. 

If you're happy and you know it and you really want to show it, 

If you're happy and you know it stop your feet. 

If you're happy and you know it shout "Horray!" 

If you're happy and you know it shout "Horray!" 

If you're happy and you know it and you really want to show it, 

If you're happy and you know it shout "Horray!" 

If you're happy and you know it do all three. 

If you're happy and you know it do all three. 

If you're happy and you know it and you really want to show it, 

If you're happy and you know it do all three!

PARA DORMIR A UN ELEFANTE

Para dormir a un elefante, 

se necesita un chupete grande.

Un sonajero de coco,

y saber cantar un poco.

Para Dormir, para dormir, 

para dormir a un elefante.

Para dormir, para dormir,

para dormir a un elefante. 

Si se despierta de noche, 

Sacarlo a pasear en coche.

Si se despierta de madrugada, 

acomodarle bien la almohoada. 

Para dormir, para dormir, 

para dormir a un elefante.

Para dormir, para dormir, 

para dormir a un elefante.

LA BRUJITA TAPITA

La brujita Tapita vivía en un tapón

que no tenía puerta,

ni ventana, ni balcón.

la brujita Tapita

vivia en un tapón

con una gran escoba

y un hermoso escobillón.

La brujitaaaa..

hacia brujería

abra cadabra patas de cabra

abra cadabra patas de cabra,

push, pupush, pupush, push, pupush.

Un día la brujita

quiso desaparecer

Mirandose al espejo dijo 1 2 y 3

Y cuando abrió los ojos no se vio

¿Saben por qué?

porque la distraída se miraba en la pared.

La brujitaaaa..

hacia brujerías

abra cadabra patas de cabra

abra cadabra patas de cabra,

push, pupush, pupush, push, pupush.

CONCELLS PER LLEGIR CONTES

 

THE PRESENT

Aquest curt està fet per un alemà anomenat Jacob Frey. Ha superat en 4 dies un milió de reproduccions en Vimeo. El missatge del vídeo ha fet pensar a tot el món, perquè és molt conmovedor i dona un bon exemple.

Està basat en el còmic ‘Perfeição’ de l'il·lustrador Fàbio Coala. Explica la historia d'un nen al que li regalen un gossetal que li falta una pota. Al principi el nen desprecia indignat, però més tard, quan veu com el gos s'aixeca un cop i altre com amb tantes ganes i força per jufar amb el seu nou amo, el nen canvia d'actitut i s'aixeca del sofà per anar a dornar un passeig amb el seu nou amic. És llavors, quan es veu que al nen també li fallta una cama (per això desprecia al gosset al principi).

Aquesta il·lustració està feta per reflexionar sobre la discapacitat i la importància de tindre un recolzament. 

CLARA LUNA       

Ella es una investigadora de la Universitat de Granada (UGR) que ha creat un llibre per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Si cliqueu a article Clara Luna podeu llegir-ho tot. 

M'encanta aquesta iniciativa, és maravellós que aquestes persones també pudin gaudir d'una bona estona amb un llibre tot sols, sense la necessitat de que ningú els hi expliqui.

Aquest es un dels que ha fet: El soldadito de plomo.

LA EMPATÍA DEL MAESTRO ES CLAVE PARA EL DESARROLLO ACADÉMICO DEL ALUMNO

Aquest article està fet a través d'un estudi de llarga duració que van fer a Finlandia, parla de la importància que té que el professor sigui empàtic i tingui una bona interacció amb els seus alumnes. 

                  

¿LEES A TU HIJO ANTES DE IR A DORMIR?

En aquest article és parla de la importància que té llegir un conte als nens abans de que se'n vagin a dormir. També parla de que molts pares han deixat de llegir als seus fills per qüestió de treball (arribar tard i cansat a casa...) i el moment tan especial que és per als nens que els pares els hi expliquin contes. 

“Las grandes ideas provienen de gente que es capaz de llevar todo su ser emocional, así como racional, su memoria  y su lógica para influir en problemas. Las historias antes de dormir entregan a la lectura una profundidad emocional. ¿Por qué habría de detenerse? Esto es algo que las personas han hecho desde los días en que la gente se sentaba alrededor de pedernales y fogatas a dormir la siesta. Dejarlo de hacer ahora es romper una gran cadena de nuestro ser”. Cottrell Boyce. 

El càncer es una malaltia que és produeix quan unes quantes cèl·lules és reprodueixen descontroladament. Té molta importància la genètica, ja que és pot heretar de pares a fills, també és important les exposicions al ambient. El tractament es fonamenta en 3 pilars: cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia. N’hi han altres possibilitats de tractament que són: l’hormonoteràpia, la immunoteràpia, noves dianes terapèutiques no citotòxiques i el transplantament de medul·la.

N’hi han més de 100 tipus de càncer diferents. Una de cada tres persones, pateix de càncer. I aquesta pot ser un nen, una dona o un home.

A vegades amb molta força i un gran esforç, s’aconsegueix superar-lo. I unes altres, encara que lluitis molt, perds aquesta batalla.

Avui, es el dia Internacional del Càncer, en aquest día s’ofereix l’oportunitat de poder reflexionar i pensar en el que podem fer cadascú, i per actuar. Encara que pensem que no podem fer res per ajudar a la gent que ho pateix (perquè pot ser no siguem metges, ni infermeres...) podem fer-ho; escoltar-los, cantar cançons, explicar contes, donar un petit passeig, jugar... Són coses que per a nosaltres semblen insignificants, però per a ells és molt important. Així, els hi donem forces per continuar endavant i acabar aquesta dura batalla.

El lema d’aquest any és: “Nosotros podemos. Yo puedo”. 




Aquí us deixo un vídeo que han fet en un hospital infantil: