Feliç 2016!

INOCENTE, INOCENTE!

Como el 28 de Diciembre de los últimos 20 años, ayer se celebró en RTVE la Gala Inocente, con el lema “20 años ayudando a los más inocentes”. Este año ha sido para ayudar a los niños con Síndrome de Down y Parálisis Cerebral, el dinero recaudado será destinado a proyectos de atención temprana, fisioterapia, logopedia, musicoterapia… En la recaudación, se contó con la colaboración de la Fundación Telefónica y el Patrimonio Cultural de Rowenta.

La Gala fue presentada por Juan y Medio, Juanma Iturriaga, Anne Igartiburu y Carolina Casado. Durante esta, se fueron alternando vídeos que hablaban sobre la importancia que tiene la recaudación de fondos, la actuación de varios artistas (Abraham Mateo, Carlos Baute, Sergio Dalma, Niña Pastori, Vanesa Martín, Manuel Carrasco, BVocal y Yunque), y la filmación en directo de las Inocentadas que les hicieron a Samantha-Vallejo-Nágera, María Castro, Carlos Sobera, Antonio Orozco, Abraham Mateo.

Anoche se recaudaron más de 1.150.000 euros.

Fue un bonito programa en el que a parte de compartir risas, y alegría, se compartió solidaridad. 

EMMI PIKLER

Emmi Pikler, va ser una pediatra que és va mudar a Budapest per fer-se càrrec d'una casacuna (Institut Pikler) per a infants que és van quedar orfans després de la Segona Guerra Mundial. Ella i les col·laboradores van establir víncles càlids, amb una atenció exclusiva a cadascú dels nens i donavem resposta totes les necessitats que tinguessin.
La regla d'aquest lloc era l'autonomia, que era sostenida per la relació establerta amb els adults. Quan el nen, té confiança amb sí nateix pot crèixer amb armonia. 
Emmi, va dirigir aquest Institut fins al 1979 que porta el seu nom. Va morir al 1984, després de casi 100 anys, l'Institut continua acollint als nens amb la mateixa rigorositat, amb la mateixa voluntat incansable d'oferir a cada nen el que necesita i la mateixa preocupació pel benestar dels nens. 

ARA VE NADAL

Ara ve nadal,
matarem al gall.
I a la tia Pepa, 
li donarem un tall. 

Ara ve Sant Roc, 
matarem al porc. 
I a la tia Pepa,
li donarem un tros. 

ELS REIS D'ORIENT

Els Reis de l'Orient
porten coses, porten coses,
Els Reis de l'Orient
porten coses a la gent.

Els Reis de Barcelona
porten coses, porten coses,

Els Reis de Barcelona

porten coses a la mona.

Els Reis de Gimenells
porten coses, porten coses,
Els Reis de Gimenels
porten coses als més vells.

Els Reis de Granollers
porten coses, porten coses,
Els Reis de Granollers
porten coses pels tallers.

Els Reis de Mataró
porten coses, porten coses,
Els Reis de Mataró
porten coses al balcó.

Els Reis de Montserrat
porten coses, porten coses,
Els Reis de Montserrat
porten coses al terrat.

Els Reis de Palau
porten coses, porten coses,
Els Reis de Palau
porten coses al gripau.

Els Reis de Sant Celoni
porten coses, porten coses

Els Reis de Sant Celoni
porten coses al dimoni.

Els Reis de Vallgorguina
porten coses, porten coses,
Els Reis de Vallgorguina
ja no porten cap joguina.

Els Reis de Viladecans
porten coses, porten coses,
Els Reis de Viladecans
porten coses als infants.

Els Reis de Vilanova
porten coses, porten coses,
Els Reis de Vilanova
porten coses a l'escola.

Els Reis de Vilanova i la Geltrú
porten coses, porten coses,
Els Reis de Vilanova i la Geltrú
porten coses i són per tu!

A BETLEM ME'N VULL ANAR

A Betlem me'n vull anar,
vols venir tu gallineta?
A Betlem me'n vull anar,
vols venir tu rabadà? 

Un xiuet li vull comprar,
un xiulet li vull comprar.
Xiu, xiu, xiu farà el xiulet,
xiribit, xiribet,
a Betlem, au, au,
a Betlem si us plau. 

Un timbal li vull comprar, (x2) 
tam, tam, tam farà el timbal. 
Xiribit, xiribet,
a Betlem, au, au,
a Betlem si us plau.

Un pollet li vull comprar, (x2)
piu, piu, piu, farà el pollet.
Xiribit, xiribet,
a Betlem, au, au,
a Betlem si us plau.

Un gatet li vull comprar, (x2)
miau, miau, miau, farà el gatet.
Xiribit, xiribet,
a Betlem, au, au,
a Betlem si us plau.

Un gosset li vull comprar, (x2) 

guau, guau, guau, farà el gosset.

Xiribit, xiribet,
a Betlem, au, au,
a Betlem si us plau.

Un porquet li vull comprar, (x2) 
oic, oic, oic, farà el porquet.
Xiribit, xiribet,
a Betlem, au, au,
a Betlem si us plau.

EL VINT-I-CINC DE DESEMBRE

El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum. (x2)
Ha nascut un minyonet,
ros i blanquet. (x2) 
Fill de la Verge Maria,
és nat en una establia, 
fum, fum, fum. 

Allà dalt de la muntanya, 
fum, fum, fum. (x2)
Si n'hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets.
Amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra,
fum,f fum, fum. 

Qui dirà més gran mentida? 
Fum, fum, fum. (x2)
Ja respos es majoral
amb gran cabal. (x2) 
Jo en faré deu mil camades,
d'un sol bot totes plegades,
fum, fum, fum. 

VALORA LA VIDA

Aquest vídeo parla de la impotància que té ajudar a les altres persones, perqué al fer-ho et sents molt feliç. Les emocions no és poden comprar amb diners, són coses que és senten per dintre. 

CIRCO MARIPOSA
Aquest vídeo el vam veure a classe, és un video preciós que parla de la superació de les persones. També parla d'amor, d'amistat, la lealtat, la inclusió de totes les persones, la gratitut, la paciència, l'alegia, la llibertat i la generositat. 

M'encanten aquestes dues frases: 

"Mientras mayor es la lucha, más glorioso es el triunfo". 
"Tu eres lo que crees que eres".

BON NADAL A TOTHOM!

Encara que n'hi han families que tindran un nadal molt diferent, encara que no n'hi ha pau a tot el món, encara que n'hi ha gent que és troba sola a casa aquests dies.... Desitjo que totes les persones tinguin un bon nadal, que aquests dies serveixin per omplir-se d'esperança i ilusió. 

Us adjunto una cançó que escolto cada Nadal que m'encanta: 

LILY AND THE SNOWMAN

El missatge d'aquest vídeo és que encara que al llarg de la nostra vida hi patim canvis i passi el temps, mai ens hem d'oblidar d'allò que ens fa feliços i sempre esta allà quan ho necesitem.

10 PRINCIPIOS MUY IMPORTANTES PARA LOS NIÑOS

BAMBÚ

Bambú és un koala que té autisme. 
Aquest conte es perfecte per treballar emocions amb nens més petits de 2-3 anys. Aquest conte l'ha escrit Almudena Taboada i esta adaptat amb pictogrames, aquest conte ho recomana Autismo Madid per a nens que tenen autsme, aquí us deixo el link perqué ho pogueu llegir: Historia de Bambú

Espero que ho pogueu disfrutar!

ANIVERSARI

Ahir va ser el meu aniversari i ho vaig celebrar de molt bona manera. 
Al matí, vaig anar al cole al que hi faig de voluntària a ajudar-los amb una cadena solidària (les families van portar durant un cert període de temps aliments per portar a Càrites i donar-ho a persones que ho necessiten). A la cadena van participar cicle inicial, mitjà i superior. Els nens i nenes d'infantil, van fer la cadena dintre de l'escola. Vam fer un gran recorregut desde l'escola fins a una placeta. Tots els nens estaven emocionats per poder ajudar. Al acabar la cadena, vam fer una ona amb els braços i un fort aplaudiment.
Després, vaig anar al meu col·legi allà totes les meves companyes em van feliciar i vam fer un curs de Risoteràpia i ens ho vam passar molt bé. 
I per acabar, vaig cel·lebrar el meu aniversari amb conjunt de dos companyes. Entre totes vam portar pa de passic, batut i sucs. 

Va ser molt bon dia i vaig disfrutar-ho tot. Faré que aquest any sigui molt millor que l'anterior, només depén de mi que això sigui possible i vui aconseguir-ho.

LA GUERRA DEL VALLE DE LOS SUEÑOS

Cuentan que en el llamado valle de los sueños hace mucho, mucho tiempo hubo una gran disputa. En aquel tiempo de conflicto, el valle era conocido como el valle del miedo.

En este antiguo valle del miedo vivían dos tribus ancestrales. En la parte oriental del valle, cerca del lago se asentaba la tribu de los hombres y mujeres azules y en el otro lado del valle, justo al lado del bosque se establecía la tribu de los hombres y mujeres rojos.

En un principio ambas tribus vivían,sin molestarse, cada una en su extremo del valle, no se relacionaban unos con otros, puesto que no estaba bien visto. Siempre había sido así y sin saber porque los hombres y mujeres azules desconfiaban de los rojos, creían que era malvados y los hombres y mujeres rojos no confiaban en los azules, pensaban que eran maliciosos. Pero se respetaban y no se molestaban.

Ocurrió un día de invierno, cuando el jefe de la tribu de los hombres y mujeres azules, decidió que como el lago estaba en su territorio, aquellas personas de la otra tribu que quisieran agua debían hacer un pago por la misma. En seguida la jefa de la tribu de los hombres y mujeres rojos decidió que como el bosque estaba en su territorio, cuando alguna de las personas de la otra tribu quisiera madera debería pagar por ésta.

De este modo comenzó la disputa, pasaron varios meses durante los cuales, ambos jefes aumentaron la cantidad a pagar por el agua y por la madera. Con estos excesivos pagos los habitantes de ambas tribus fueron empobreciéndose. Cada vez eran más pobres y aunque había mucha cantidad de agua y de madera, estos bienes eran escasos en las casas. El odio fue creciendo entre ambas tribus.

Los hombres y mujeres azules no tenían madera para calentarse y los hombres y mujeres rojos no disponían de agua. En esta situación comenzaron los robos de agua y de madera. La situación era más tensa cada día que pasaba y una mañana estallo un conflicto. Personas de ambas tribus se agruparon para luchar contra los malvados y malignos de la tribu contraria para tener el poder de todos los recursos del valle.

Así comenzó una batalla sin sentido, ya que había agua y madera de sobra para todos. Las luchas duraron varios años, el bosque se estaba muriendo y el agua se ensuciaba porque nadie se ocupaba de ellos. Fueron varios los muertos y muchos los heridos.

Por suerte los niños y niñas de ambas tribus fueron enviados a otros territorios hasta que se solucionara el conflicto. Fue así como en un lugar lejano, el hijo de la jefa de la tribu de los rojos, conoció a la hija del jefe de la tribu de los azules. Los dos niños se hicieron muy muy amigos. Estaban muy contentos, ellos que no entendían de hombres y mujeres rojos y azules, ellos que no entendían los conflictos, porque los dos vivían en el mismo valle.

Cuando crecieron y regresaron a su valle, éste estaba muy cambiado. Apenas había agua, ni tampoco madera. Las luchas continuaban y las personas eran cada vez más pobres e infelices. Y lo peor de todo no podían ser amigos, sus padres les habían negado verse. Pero ellos que eran muy amigos decidieron verse a escondidas.

En sus encuentros a escondidas lejos del valle, idearon un plan para cambiar la situación. Poco a poco cada uno de ellos fue trayendo a jóvenes de su tribu y todos juntos fueron planeando la reconstrucción del valle.

Una tarde, cuando ya todas las personas mayores estaban agotadas a causa del conflicto, todos los jóvenes de ambas tribus se reunieron en el centro del valle, pidieron a todos que les escucharan y les explicaron su plan para reconstruir el valle. Todos estaban muy sorprendidos porque la solución que planteaban era unir sus esfuerzos por lograr la paz y devolver la vida a su valle.

Aunque no estaban muy convencidos decidieron seguir el plan, porque estaban agotados. Enseguida pudieron darse cuenta de que las personas de la otra tribu no eran malvadas, pero es que nunca se habían preocupado por hablarse, ni siquiera antes de los conflictos. Descubrieron también que lo mejor para todos era colaborar y convivir.

De este modo, poquito a poco y con mucho esfuerzo, reconstruyeron el valle. El gran lago volvió a tener agua y el bosque creía. Desde entonces el valle fue conocido como el valle de los sueños y sus habitantes, los hombres y mujeres de ambas tribus convivieron unidos y en paz.

Con este cuento los niños/as podrán entender la forma en que se crean los problemas y como pasa algunas veces... no tienen sentido. Al escuchar el cuento se darán cuenta de que estos problemas solo conllevan pobreza, odio e infelicidad. Se darán cuenta de la importancia que tiene buscar soluciones constructivas. Y entenderán valores solidarios, respetuosos, colaborativos y de convivencia. 

EL MONSTRE DE COLORS

Amb aquest conte es pot treballar els diferents colors i sentiments. 
És poden fer moltes activitats i dinàmiques divertides. 
Aquí us deixo un línk d'una forma molt creativa de fer activitats amb el llibre: 
http://www.yaiyoga.es/2015/03/clase-de-yoga-el-monstruo-de-colores.html?m=1
Auesta forma de treballar-ho em semla molt original i molt divertida per fer amb els nens.

SORTIDA: FIRA DE SANTA LLUCÍA

El passat dia 17, vam anar a veure la fira de Santa Llucía amb la clase i les dues profes (Marta i Lucia). La fira era xula, però, jo ja la e vist varis cops i vaig veure el mateix, no em va agradar massa. Però em va agradar anar-hi perqué vaig conèixer gustos de les meves companyes que no coneixia, i em va agradar la relació que vam tenir amb les profes. 

Les fotos les vam fer a la catedal de Barcelona i al costat de les paradetes de la fira.

En aquest conte és vol treballar els valors de l'alegria i la generositat. El que és pretén ensenyar és que la felicitat s'aconsegueix quan fas feliços als demés. 


CHOCOLATE Y FELICIDAD

Hace tanto tiempo que ya nadie se acuerda de que hubo una época en la que cada niño vivía con un duendecillo de la felicidad que lo acompañaba desde el día de su nacimiento. Los duendecillos se alimentaban de la alegría de los niños, y por eso eran expertos inventores de juguetes y magníficos artistas capaces de provocar las mejores sonrisas.

Con el paso de los años, los duendes mejoraron sus inventos y espectáculos, pero la alegría que conseguían era cada vez más breve. Por más que hicieran, los niños se volvían gruñones y exigentes cada vez más temprano. Todo les parecía poco y siempre querían más. Y ante la escasez de felicidad, los duendes comenzaron a pasar hambre.

Pero cuando pensaban que todo estaba perdido, apareció la pequeña Elsa. Elsa había sido una niña muy triste, pero de pronto se convirtió en las más poderosa fuente de alegría. Ella sola bastaba para alimentar cientos de duendes. Pero cuando quisieron felicitar a su duende, el pequeño Flop, no lo encontraron por ningún sitio. Por más que buscaron no hubo suerte, y cuando lo dieron por muerto, decidieron sustituirlo por Pin, el mejor duende de todos.

Pin descubrió enseguida que Elsa era diferente. Ella no disfrutaba mucho con los regalos y maravillas de su duende. Regalaba a otros niños la mayoría de juguetes que recibía de Pin, y nunca dejaba que su duende actuase solo para ella. Vamos, que parecía que su propia alegría le importaba mucho menos que la de los demás niños y a Pin le preocupaba que con esa actitud se pudiera ir gastando toda su energía.

Una noche, mientras Pin descansaba en su cama de duende, sintió algo extraño bajo el colchón, y al levantarlo descubrió la ropa de Flop, cubierta de chocolate dorado. Como todos los duendes, Pin conocía las leyendas sobre el chocolate dorado, pero pensaba que eran mentira. Ahora, viendo que podían ser ciertas, Pin corrió hacia la cama en que dormía Elsa y miró a través de sus ojos. ¡Allí estaba Flop, regordete de tanta felicidad! Pin sabía que desde dentro Flop no podía verle, pero volvió a su cama feliz por haber encontrado a su amigo, y por haber descubierto el secreto de la felicidad de Elsa: Flop la había convertido desde dentro en un duendecillo de la felicidad, y ahora que estaba tan ocupada haciendo felices a otros se había convertido en una niña verdaderamente feliz.

Los días siguientes Pin investigó cuanto pudo sobre el chocolate dorado para enseñar a los demás duendes cómo hacer el mismo viaje. Bastaba con elegir un niño triste, posarse en su mano mientras dormía, darle un fuerte abrazo, y desear ayudarlo con todas sus fuerzas.
Así fue como Pin se convirtió en un bombón dorado. Y a la mañana siguiente aquel niño triste se lo comió. Aunque sabía que no le dolería, pasó muchísimo miedo, al menos hasta que le tocó la lengua, porque a partir de ese momento sintió las cosquillas más salvajes y rió y rió y rió… hasta que estalló de risa. Y entonces apareció en el alma de aquel niño triste, dispuesto a convertirlo en un auténtico duendecillo de la felicidad ayudando a otros a ser más felices. 
Los demás duendes no tardaron en imitar a Pin y a Flop, y pronto cada niño tuvo en su interior un duendecillo de la felicidad. El mismo que aún hoy nos habla todos los días para decirnos que para ser verdaderamente felices hay que olvidarse un poco de las propias diversiones y hacer algo más por los demás.

A mi aquest conte, m'agrada moltísim. El vaig llegir a classe, quan la Lucia (profe) em va demanar que portés un conte per explicar a classe.

Un conte per treballar l'estima als avis. En aquest conte, és vol fer un homenatge als avis, perquè sempre tenen temps per estar amb els nets i ensenyar coses als petits de casa.

LAS ARRUGAS

Era un día soleado de otoño la primera vez que Bárbara se fijó en que el abuelo tenía muchísimas arrugas, no sólo en la cara, sino por todas partes.

- Abuelo, deberías darte la crema de mamá para las arrugas.

El abuelo sonrió, y un montón de arrugas aparecieron en su cara.

- ¿Lo ves? Tienes demasiadas arrugas
- Ya lo sé Bárbara. Es que soy un poco viejo... Pero no quiero perder ni una sola de mis arrugas. Debajo de cada una guardo el recuerdo de algo que aprendí.

A Bárbara se le abrieron los ojos como si hubiera descubierto un tesoro, y así los mantuvo mientras el abuelo le enseñaba la arruga en la que guardaba el día que aprendió que era mejor perdonar que guardar rencor, o aquella otra que decía que escuchar era mejor que hablar, esa otra enorme que mostraba que es más importante dar que recibir o una muy escondida que decía que no había nada mejor que pasar el tiempo con los niños...

Desde aquel día, a Bárbara su abuelo le parecía cada día más guapo, y con cada arruga que aparecía en su rostro, la niña acudía corriendo para ver qué nueva lección había aprendido. Hasta que en una de aquellas charlas, fue su abuelo quien descubrió una pequeña arruga en el cuello de la niña:

- ¿Y tú? ¿Qué lección guardas ahí?

Bárbara se quedó pensando un momento. Luego sonrió y dijo

- Que no importa lo viejito que llegues a ser abuelo, porque.... ¡te quiero!

Aquest conte m'agrada molt, va ser el primer que vam llegir a classe. 

TÍO DE NADAL

El tío de nadal és un dels elements de la mitología catalana i també una tradició molt arrelada a Catalunya, Andorra i Aragó. 
Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. El tió és un ritual d'origen rural, significa l'abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l'auguri del renaixement de la natura després de l'estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps. 

Pels volts del dia de la Puríssima (8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals (excepte la palla), fruita, verdura, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. En realitat hi ha múltiples tradicions locals que a vegades prefereixen uns aliments o uns altres.

El tió es fa cagar per la Nit de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar. A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el tió una estona abans de fer-lo cagar, o mentre ho fa, ja que per cagar ha d'estar encès. Però avui en dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se l'encén.

Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o plegats al ritme de la cançó o vers oportú, dels quals existeixen múltiples variants. Aquest procediment es repeteix fins que el tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada, carbó, un all, una ceba, o bé es pixa a terra.

Tradicionalment, el tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc. Actualment, però, ha pres importància en algunes llars on és qui obsequia a la mainada o a tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos o petits, a més dels obsequis tradicionals. Per aquesta avinentesa hom acostuma a alçar el tió recolzant-lo en dues o més cadires o peces que permetin que cagui objectes més grossos.

Aquestes són les cançons que he cantat jo a casa sempre: 

• Caga tió, avellanes i torró, no caguis arengades que són massa salades. caga torrons que són més bons. Caga tió, ametlles i torró, si no vols cagar, et donaré un cop d bastó.
• Caga tió, tió de Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, el pollí a dalt del pi, corre corre Valentí! Passen bous i vaques, gallines amb sabates i galls amb sabatons, correu correu minyons! Que la Teta fa torrons, el Vicari els ha provat, diu que són un poc salats. Ai el brut! Ai el porc! Ai el cara, cara, cara! Ai el brut! Ai el porc! Ai el cara de pebrot!

MI BURRITO SABANERO

Con mi burrito sabanero voy camino de Belén(x2) 
si me ven, si me ven, voy camino de Belén(x2) 

el lucerito mañanero ilumina mi sendero(x2) 
si me ven, si me ven, voy camino de Belén(x2) 

con mi cuatrico voy cantando, mi burrito va trotando(x2) 
si me ven, si me ven, voy camino de Belén(x2) 

tuquituquituqui, tuquituquita 
apurate mi burrito que ya vamos a llegar 

tuquituquituqui, tuquituquitu 
apurate mi burrito que vamos a ver a Jesús 

con mi burrito sabanero voy camino de Belén(x2) 
si me ven, si me ven, voy camino de Belén(x2) 

el lucerito mañanero ilumina mi sendero(x2) 
si me ven, si me ven, voy camino de Belén(x2) 

con mi cuatrico voy cantando, mi burrito va trotando(x2) 
si me ven, si me ven, voy camino de Belén(x2) 

tuquituquituqui, tuquituquita 
apurate mi burrito que ya vamos a llegar 

tuquituquituqui, tuquituquitu 
apurate mi burrito que vamos a ver a Jesús 

con mi burrito sabanero voy camino de Belén(x2) 
si me ven, si me ven, voy camino de Belén(x4)

M'AGRADA EL NADAL    

M'agrada el Nadal, 

faig petons i regals.

Els carrers i els balcons, 

plens de llums i colors. 

M'agrada el nadal, 

un pessebre com cal.

Pastorets i torrons,

i cançons vora el foc.

Quan miro la nit

veig el vidre entelat.

Escric amb el dit

bon nadal i un desig.

Vull un tall de torró,

pel pastor Rovelló.

I carbó dins d'un sac,

pel dimoni escuat.

Vull un somni de neu,

per baixar amb un trineu.

Poder veure el rei blanc,

fent de mag un instant.

Vull pujar dalt del cel,

per fer surf amb l'estel.

Fins l'estrella d'orient,

que s'apaga i s'encén. 

Vull que em donis cançons,

i un sac ple de petons.

I un dibuix d'aquest món,

sense mal ni canons. 

AMB LA LLUM DEL FANALET

Amb la llum del fanalet,

jo aniré a buscar als 3 reis.

Vull que em portin moltes coses,

pau i joia a tots els nens. x2

Quina fosca nit,

ai quin fred que fa! 

Tot està dormit,

ja els sento aaarriibbaarr. 

Shh!

Amb la llum del fanalet,

jo aniré a buscar als 3 reis.

Vull que em portin moltes coses,

pau i joia a tots els nens. x2

L'AMARATÓ 2015

El passat 3 de Desembre, vam sortir al carrer dividides en grups per participar amb l'amarató de TV3, que aquest any va sobre la diabetis i l'obesitat. Vam vendre polseres per diferents parts de Gavà. 
Va ser una experiència molt bonica, la gent va ser bastant amable i tolerant, n'hi han que ens donaven un donatiu elevat sense polsera perqué estava molt implicada en aquestes dues malalties. Ens deien: no nena, jo et dono donatiu i li dones la polsera a una altre persona. Les persones més solidaries que vam trobar, van ser les iaies. 
Estic molt agraïda per la col·laboració de totes les persones. I vui donar les gràcies a tothom! 

El meu grup va aconseguir recaudar 97 euros. 
Sense totes les persones que hi van col·laborar no ho hauríem aconseguir, moltes gràcies de tot cor! 





Uns dies després d'aquesta acció, va vindre una noia a fer-nos una xerrada per explicar-nos en que consistien aquestes dues malalties. 

Aquí us deixo una de les cançons que més m'agraden del Disc de l'Amarató d'aquest any:

VOLUNTARIAT
Avui 5 de Desembre, és un dia molt important per algunes persones (com jo) i poc per la majoria de les persones.
Es el dia Internacional del Voluntariat.
Jo, desde fa dos anys sóc voluntària en la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, i participo en les activitats que fan a una escola de Viladecans i a l'estiu m'envaig a Cervera a un casal que fan. I la veritat.... es que és una de les millors coses que he fet a la vida.
Ser voluntari/a a vegades pot arribar a ser dur tan psicológicament com físicament, però, al veure la felicitat que li dones als demés, t'omple tant que tot s'et oblida. 
És al·lucinant veure les experiències que crees amb el teu equip de monitors i premonitors, el vincle tan important crees amb els nens i com he dit abans, la felicitat que proporciones als demès i que et proporcionen a tu.


Animo a les persones que no siguin voluntàries, a que es facin, és molt i molt gratificant. 

DIS-CAPACITAT
Avui 3 de Desembre, és el dia Internacional de les persones amb dis-capacitat. 
Tots podem millorar les situacions en les que viuen aquestes persones, perque són com tots; persones, que volen gaudir el màxim possible de a seva vida. 
Siguem més conscients, i ajudem-los! No és tan difícil... cadascú ha de posar una mica de la seva part! 

MANUALITATS AMB CASTANYES

Per la castanyera el nostre profe, Pauli, ens va dir que féssim una manualitat amb una castanya que fós original.

Aquestes són les que vam fer mig grup de clase:

La meva és la que té trossets d'arbres i floretes.

JESUITES

Les escoles del Jesuites de Catalunya han cambiat el mètode d'educació que té la resta del país. En aquesta reforma, han tret els deures, els exàmens, els horari i les assignatures. És un nou model pedagògic en el qual han transformat les aules en espais de treball on els nens adquereixen els coneixements per Projectes Conjunts.

 

 

 

Per a més informació, consulteu aquestes webs:

• http://elpais.com/m/politica/2015/03/27/actualidad/1427473093_128987.html
• http://m.20minutos.es/noticia/2397606/0/colegios-jesuitas/eliminan/asignaturas-examenes-horarios/
• adios-a-las-asignaturas-en-los-colegios-jesuitas-se-acerca-a-espana-un-nuevo-modelo-de-ensenanza

 

LES TRES BESSONES

És el títol d'una sèrie de contes i dibuixos animats creats per la Roser Capdevila i Valls sobre tres nenes trapelles anomenades Anna, Teresa i Helena.Les tres bessones s'assemblen molt en tot i pràcticament només es diferencien en el color de la roba (verd, rosa o blau) o en petits detalls com que l'Helena sempre té molta gana, l'Anna és més romàntica i dolça i la Teresa és la més decidida.

La línia argumental és sempre la mateixa i es pot dividir en parts definides:

• Les tres bessones fan alguna entremaliadura
• La Bruixa Avorrida les castiga per què aprenguin la lliçó enviant-les a un conte o fet històric.
• Les tres bessones superen les dificultats del conte i guanyen la Bruixa Avorrida que, fastiguejada, les torna al seu món.
• Una persona que no havia estat traslladada al conte fa algun comentari que hi fa pensar i que provoca que les tres bessones esclatin a riure.

Tant en el còmic com en la sèrie hi ha tres ratolins que apareixen de fons i van a la seva, tant en el món real com en el dels contes, i que de fet no interaccionen amb les tres bessones.
Es pot destacar que tot i l'èxit internacional en la sèrie sempre apareixen referències a allò català com porrons o gent vestida al mode tradicional català amb faixa i barretina o ensenyant monuments de Catalunya. També hi ha històries estrictament catalanes com en Patufet o el Timbaler del Bruc que gràcies a aquesta sèrie han pogut ser universalitzades.