FLOCS DE COLORS

lunes, 8 de febrero de 2016

ATENCIÓ I MEMÒRIA

A classe, una de les nostres mestres ens van demanar fer un exercici per treballar la memòria i l'atenció en els nens.

El meu grup va fer dues coses: per treballar la memòria vam buscar un conte (la gallineta vermella) en el qual les nostres companyes havien d’estar ben atentes perquè a part d’escoltar el conte vam anar ensenyant dibuixos que desprès havien de col·locar per ordre (tal i com ho haviem ensenyat).

I per treballar l’atenció, vam fer un joc de diferències.

LA GALLINETA VERMELLA

Havia una vegada una gallineta vermella que es deia Marcelina, vivia en una granja al voltant de molts animals. Era una granja molt gran, al mig del camp. Al estable vivien les vaques i els cavalls; els porcs tenien la seva pròpia casa. Havia fins i tot un estanc amb ànecs i un corral amb moltes gallinetes. A la granja, també hi havia una família de grangers que cuidava de tots els animals. Un dia la gallineta vermella, escardant al terra de la granja va trobar un grà de blat. Va pensar que si ho plantava, creixeria i desprès podria fer pa per a ella i tots els seus amics.

-Qui m’ajudarà a plantar el blat? Va preguntar.

-Jo no, va dir l’ànec.

-Jo no, va dir el gat.

-Jo no, va dir el gos.

-Molt bé, dons jo ho plantaré. Va dir la gallineta.

I així, Marcelina va plantar tota sola el seu grà de blat amb molt de compte. Va obrir un forat a la terra i el va tapar. Va passar temps, i el blat va créixer i va madurar fins que és va convertir en una bonica planta.

-Qui m’ajudarà a segar el blat? Va preguntar la gallineta vermella.

-Jo no, va dir l’ànec.

-Jo no, va dir el gat.

-Jo no, va dir el gos.

-Molt bé, si no em voleu ajudar, el segaré jo, va dir la Marcelina.

I la gallineta, amb molt d’esforç va segar el blat. Va tindre que tallar amb el seu pic un a un tots els talls. Quan va acabar, va parlar amb els seus companys:

-Qui m’ajudarà a batre el blat?

-Jo no, va dir l’ànec?

-Jo no, va dir el gat.

Jo no, va dir el gos.

-Molt bé, el batré jo.

Estava molt enfadada amb els altres animals, així que el va batre ella sola. El va triturar amb paciència fins que va aconseguir apartar el grà de la palla. Quan va acabar, va preguntar:

-Qui m’ajudarà a portar el blat fins al molí per convertir-lo en farina?

-Jo no, va dir l’ànec.

-Jo no, va dir el gat.

-Jo no, va dir el gos.

-Molt bé, ho portaré i l’amassaré jo, va dir la Marcelina.

I amb la farina va fer una bonica i bona barreta de pa. Quan la va terminar, molt tranquil·lament va preguntar:

-Qui m’ajudarà a menjar-la? Va preguntar la gallineta vermella.

-Jo, jo! Va dir l’ànec.

-Jo, jo! Va dir el gat.

-Jo, jo! Va dir el gos.

-Dons no us la menjareu cap de vosaltres! Va dir la Marcelina. Me la menjaré jo amb tots els meus fills.

I així ho va fer, va cridar a tots els seus pollets i la va compartir amb ells.