Per la castanyera el nostre profe, Pauli, ens va dir que féssim una manualitat amb una castanya que fós original.
Aquestes són les que vam fer mig grup de clase:
La meva és la que té trossets d'arbres i floretes.
lunes, 16 de noviembre de 2015
JESUITES
Les escoles del Jesuites de Catalunya han cambiat el mètode d'educació que té la resta del país. En aquesta reforma, han tret els deures, els exàmens, els horari i les assignatures. És un nou model pedagògic en el qual han transformat les aules en espais de treball on els nens adquereixen els coneixements per Projectes Conjunts.
Les escoles del Jesuites de Catalunya han cambiat el mètode d'educació que té la resta del país. En aquesta reforma, han tret els deures, els exàmens, els horari i les assignatures. És un nou model pedagògic en el qual han transformat les aules en espais de treball on els nens adquereixen els coneixements per Projectes Conjunts.
Per a més informació, consulteu aquestes webs:
LES TRES BESSONES
És el títol d'una sèrie de
contes i dibuixos animats creats per la Roser Capdevila i Valls sobre tres
nenes trapelles anomenades Anna, Teresa i Helena.Les tres bessones
s'assemblen molt en tot i pràcticament només es diferencien en el color de
la roba (verd, rosa o blau) o en petits detalls com que l'Helena sempre té
molta gana, l'Anna és més romàntica i dolça i la Teresa és la més
decidida.
Es pot destacar que tot i l'èxit internacional en la sèrie sempre apareixen referències a allò català com porrons o gent vestida al mode tradicional català amb faixa i barretina o ensenyant monuments de Catalunya. També hi ha històries estrictament catalanes com en Patufet o el Timbaler del Bruc que gràcies a aquesta sèrie han pogut ser universalitzades.
És el títol d'una sèrie de
contes i dibuixos animats creats per la Roser Capdevila i Valls sobre tres
nenes trapelles anomenades Anna, Teresa i Helena.Les tres bessones
s'assemblen molt en tot i pràcticament només es diferencien en el color de
la roba (verd, rosa o blau) o en petits detalls com que l'Helena sempre té
molta gana, l'Anna és més romàntica i dolça i la Teresa és la més
decidida.
La línia argumental és sempre la mateixa i es pot
dividir en parts definides:
-
Les tres bessones fan alguna
entremaliadura
- La Bruixa Avorrida les castiga
per què aprenguin la lliçó enviant-les a un conte o fet històric.
- Les tres bessones superen les
dificultats del conte i guanyen la Bruixa Avorrida que, fastiguejada, les
torna al seu món.
- Una persona que no havia estat
traslladada al conte fa algun comentari que hi fa pensar i que provoca
que les tres bessones esclatin a riure.
Es pot destacar que tot i l'èxit internacional en la sèrie sempre apareixen referències a allò català com porrons o gent vestida al mode tradicional català amb faixa i barretina o ensenyant monuments de Catalunya. També hi ha històries estrictament catalanes com en Patufet o el Timbaler del Bruc que gràcies a aquesta sèrie han pogut ser universalitzades.
TEO
És un personatge de llibres infantils
creat el 1977 a Barcelona per Violeta Denou, pseudònim d'un grup de
il·lustradors: Asunción Esteban, Carlota Goyta i Anna Vidal. Teo va aconseguir
fama internacional, té publicats més de 150 títols que han estat traduïts a més
de 15 idiomes. Com a conseqüència d'aquest triomf ha rebut diversos premis
internacionals de literatura infantil. El 1996, els estudis BRB internacional
van fer una adaptació per a la televisió de les aventures d'aquest cèlebre
personatge. ,Teo va complir el seu 30 aniversari, sent un dels personatges més
estimats pels nens. Al llarg d'aquests anys Teo ha format part de la vida dels
més petits molt infantils ajudant-los en el seu creixement i aprenentatge, des
dels primers mesos de vida fins als 7 anys d'edat.
EL SECRET DEL MEU TURBANT
El secret del meu turbant explica la història real de Nadia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d'una bomba. En sortir de l'hospital dos anys més tard, el règim talibà s'havia instaurat a l'Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i, durant deu anys, es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern havia prohibit que les dones treballessin fora de la llar.
El secret del meu turbant explica la història real de Nadia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d'una bomba. En sortir de l'hospital dos anys més tard, el règim talibà s'havia instaurat a l'Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i, durant deu anys, es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern havia prohibit que les dones treballessin fora de la llar.
YO SOY MALALA
Yo soy Malala, de Christina Lamb y Malala Yousafzai, es el excepcional relato de una familia desterrada por el terrorismo global, de la lucha por la educación de las niñas, de un padre que, él mismo propietario de una escuela, apoyó a su hija y la alentó a escribir y a ir al colegio, y de unos padres valientes que quieren a su hija por encima de todo en una sociedad que privilegia a los hijos varones. Yo soy Malala nos hace creer en el poder de la voz de una persona para cambiar el mundo.
HOY EMPIEZA TODO
Daniel Lefebvre trabaja como profesor y director de una escuela infantil en Hernaig, una población deprimida del norte de Francia. Es un hombre sensible y tenaz que siente pasión por su trabajo. Entre sus objetivos se encuentra el de aumentar los niveles de enseñanza e involucrar a los padres de sus alumnos, pero se encuentra atrapado por una jerarquía de funcionarios que no le permite ir más allá en sus aspiraciones como educador.
Aquí os dejo el tráiler, para que os animéis a verla:
Aquí os dejo el tráiler, para que os animéis a verla:
Para más información, clicar en estos links:
- https://amorenoyelcine.wordpress.com/peliculas/hoy-empieza-todo-2/
- http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temashoyempiezatodo.htm
UP
És una pel·lícula d'animació i aventures produïda per Walt Disney Pictures i Pixar Animation Studios, dirigida per Pete Docter, estrenada el 2009 i guanyadora de dos premis Óscar.4 La trama relata les aventures d'un vidu d'edat avançada anomenat Carl Fredricksen i d'un nen escolta el nom és Russell, els que viatgen a Cascades del Paradís, a Veneçuela, a l'interior d'una casa flotant suspesa amb globus farcits d'heli.
És una pel·lícula d'animació i aventures produïda per Walt Disney Pictures i Pixar Animation Studios, dirigida per Pete Docter, estrenada el 2009 i guanyadora de dos premis Óscar.4 La trama relata les aventures d'un vidu d'edat avançada anomenat Carl Fredricksen i d'un nen escolta el nom és Russell, els que viatgen a Cascades del Paradís, a Veneçuela, a l'interior d'una casa flotant suspesa amb globus farcits d'heli.
LA MÀQUINA D'ESCRIURE
Els nens han de seure un davant
d'un altre, el professor posa aquest vídeo i quan el noi comença a
escriure han de fer-ho igual a l'esquena del company de davant. I quan fa
"cling" per escriure una altra frase a baix, els nens li mouen el
cabell del company d’endavant.
Si el nen o la nena tenen el cabell
curt, es posen una bufanda i fan el mateix procediment.
MAMÁS Y PAPÁS
En aquest vídeo és pot veure clarament la situación quan n'hi ha Violència de Gènere i com això afecta als fills.
Els nens petits copien tot el que veuen en el pares, aquesta nena, reprodueix l'escena que viu tots els dies a casa. Per ella, el que fan els seus pares es "normal" però no sap que tot això es dolent i tòxic per ella, potser més tard patirà el mateix tracte.
Aquí podem veure la importància que té que els nens creixin en un entron sa, amb molt d'amor.
Aquí us deixo el link del vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=0Y1yf1R9K5s
En aquest vídeo és pot veure clarament la situación quan n'hi ha Violència de Gènere i com això afecta als fills.
Els nens petits copien tot el que veuen en el pares, aquesta nena, reprodueix l'escena que viu tots els dies a casa. Per ella, el que fan els seus pares es "normal" però no sap que tot això es dolent i tòxic per ella, potser més tard patirà el mateix tracte.
Aquí podem veure la importància que té que els nens creixin en un entron sa, amb molt d'amor.
Aquí us deixo el link del vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=0Y1yf1R9K5s
VIGOTSKI
Lev Vigotski fou un psicòleg del desenvolupament. D'acord amb la teoria de Vigotski, el desenvolupament intel·lectual dels nens és una funció del grup humà en què ens movem, més que una qüestió individual. Les seves contribucions són especialment respectades i influents dins el camp de la psicologia evolutiva, psicologia cultural, educativa i el desenvolupament infantil. No va ser descobert pel món occidental fins a la dècada dels 1960.
Per a més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lev_Vigotski
Lev Vigotski fou un psicòleg del desenvolupament. D'acord amb la teoria de Vigotski, el desenvolupament intel·lectual dels nens és una funció del grup humà en què ens movem, més que una qüestió individual. Les seves contribucions són especialment respectades i influents dins el camp de la psicologia evolutiva, psicologia cultural, educativa i el desenvolupament infantil. No va ser descobert pel món occidental fins a la dècada dels 1960.
Per a més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lev_Vigotski
DÀMARIS GELABERT
És pedagoga, musicoterapèuta, autora i cantant de cançons infantils. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona. Desenvolupa la seva actitivat professional com a educadora de massatge infantil, creadora del Mètode Totsona d’Estimulació Musical a l’etapa 0-6 anys i pionera a Espanya de les Cançons Personalitzades.
Després de tornar dels E.E.U.U, les ganes de posar a l’abast de mestres, pares i nens unes cançons i una manera de fer que estava convençuda que funcionaria, van animar-la, juntament amb el seu marit, el músic Àlex Martínez a crear el segell discogràfic Totsona Records. Des del seu primer disc Totsona!, un referent per l’educació musical al nostre país, Dàmaris Gelabert ha escrit més de 150 cançons, la major part d’elles editades en els seus 12 discos. Cançons que es canten a diari dins de l’àmbit escolar i familiar pel seu contingut pedagògic útil en la formació d’hàbits i rutines, d’ensenyaments bàsics i de valors educatius.
Amb una manera pròpia d’entendre l’estimulació musical i amb una base musicoterapèutica ha creat el Mètode Totsona que es fonamenta en la cançó i en la necessitat d’entendre la música com el primer llenguatge de l’infant. És formadora i assessora d’aquest programa en diferents Escoles d’Educació Infantil de Catalunya.
És professora en el Màster Interuniversitari de Musicoteràpia a la Universitat Pompeu Fabra i a l’Escola Universitària Gimbernat. Col·labora com a docent en el postgrau de Creació Musical de la Universitat de Barcelona. Imparteix xerrades, cursos i seminaris a diferents universitats, escoles i centres de formació.
Combina la docencia amb concerts, audicions i espectacles per a nens, famílies i escoles.
L’any 2012 inaugura l’Espai Totsona situat a Cardedeu (Barcelona), on es troben les oficines de Totsona i on imparteix tallers i cursos per infants (0-6 anys) i les seves famílies junt amb cursos per mestres, educadors i tots aquells interessats en el món de la música i la primera infància.
És pedagoga, musicoterapèuta, autora i cantant de cançons infantils. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona. Desenvolupa la seva actitivat professional com a educadora de massatge infantil, creadora del Mètode Totsona d’Estimulació Musical a l’etapa 0-6 anys i pionera a Espanya de les Cançons Personalitzades.
Després de tornar dels E.E.U.U, les ganes de posar a l’abast de mestres, pares i nens unes cançons i una manera de fer que estava convençuda que funcionaria, van animar-la, juntament amb el seu marit, el músic Àlex Martínez a crear el segell discogràfic Totsona Records. Des del seu primer disc Totsona!, un referent per l’educació musical al nostre país, Dàmaris Gelabert ha escrit més de 150 cançons, la major part d’elles editades en els seus 12 discos. Cançons que es canten a diari dins de l’àmbit escolar i familiar pel seu contingut pedagògic útil en la formació d’hàbits i rutines, d’ensenyaments bàsics i de valors educatius.
Amb una manera pròpia d’entendre l’estimulació musical i amb una base musicoterapèutica ha creat el Mètode Totsona que es fonamenta en la cançó i en la necessitat d’entendre la música com el primer llenguatge de l’infant. És formadora i assessora d’aquest programa en diferents Escoles d’Educació Infantil de Catalunya.
És professora en el Màster Interuniversitari de Musicoteràpia a la Universitat Pompeu Fabra i a l’Escola Universitària Gimbernat. Col·labora com a docent en el postgrau de Creació Musical de la Universitat de Barcelona. Imparteix xerrades, cursos i seminaris a diferents universitats, escoles i centres de formació.
Combina la docencia amb concerts, audicions i espectacles per a nens, famílies i escoles.
L’any 2012 inaugura l’Espai Totsona situat a Cardedeu (Barcelona), on es troben les oficines de Totsona i on imparteix tallers i cursos per infants (0-6 anys) i les seves famílies junt amb cursos per mestres, educadors i tots aquells interessats en el món de la música i la primera infància.
EMILIO CALATAYUD
Es un abogado, escritor y magistrado español, juez de menores de Granada conocido por sus sentencias ejemplares.
Cuando contaba trece años, en 1968, su padre le internó por díscolo en el colegio internado San José de Campillos (Málaga), un lugar con fama de estricto correccional; esta experiencia le marcó profundamente y orientó su futura especialización profesional. En 1977 se licenció en Derecho (ICADE) en la Universidad de Deusto. Accedió a la carrera judicial en 1980 y fue destinado a Güímar, Tenerife como juez de distrito. En 1984 es destinado a los juzgados de Granada y ascendió a magistrado en el año 1987. Se especializó como juez de menores y en 1988 es titular del Juzgado de Menores Único de Granada, donde ejerció como juez suplente de vigilancia penitenciaria. Entre 1993 y 2001 es decano de los juzgados de Granada. En 2007 publica el libro Reflexiones de un juez de menores.
Es famoso por las sentencias curiosas, ejemplares y basadas en la educación más que en el mero castigo. Ejemplos de ellas pueden ser:
Cuando contaba trece años, en 1968, su padre le internó por díscolo en el colegio internado San José de Campillos (Málaga), un lugar con fama de estricto correccional; esta experiencia le marcó profundamente y orientó su futura especialización profesional. En 1977 se licenció en Derecho (ICADE) en la Universidad de Deusto. Accedió a la carrera judicial en 1980 y fue destinado a Güímar, Tenerife como juez de distrito. En 1984 es destinado a los juzgados de Granada y ascendió a magistrado en el año 1987. Se especializó como juez de menores y en 1988 es titular del Juzgado de Menores Único de Granada, donde ejerció como juez suplente de vigilancia penitenciaria. Entre 1993 y 2001 es decano de los juzgados de Granada. En 2007 publica el libro Reflexiones de un juez de menores.
Es famoso por las sentencias curiosas, ejemplares y basadas en la educación más que en el mero castigo. Ejemplos de ellas pueden ser:
- Impartir 1000 horas de clases de informática a estudiantes a un joven que había crackeado varias empresas granadinas provocando daños por 2000 €.
- 100 horas de servicio a la comunidad patrullando junto a un policía local por haber conducido temerariamente y sin licencia.
- 50 horas dibujando un cómic de 15 páginas, en el que cuenta la causa por la que le condenaban.
- Visitas a la planta de traumatología de Granada por conducir un ciclomotor sin seguro de circulación.
- Para un joven que circulaba borracho, visitar durante un día entero a parapléjicos, hablar con ellos y sus familias para elaborar más tarde una redacción.
- Trabajar con los bomberos por haber quemado papeleras.
- Trabajar en un centro de rehabilitación por haber acosado a una anciana.
- 200 horas en una tienda de juguetes por haber robado ropa.
LOS CHICOS DEL CORO
En 1949, Clément Mathieu, profesor de música en paro, empieza a trabajar como vigilante en un internado de reeducación de menores. Especialmente represivo, el sistema de educación del director Rachin apenas logra mantener la autoridad sobre los alumnos difíciles.
El mismo Mathieu siente una íntima rebeldía ante los métodos de Rachin y una mezcla de desconcierto y compasión por los chicos. En sus esfuerzos por acercarse a ellos, descubre que la música atrae poderosamente el interés de los alumnos y se entrega a la tarea de familiarizarlos con la magia del canto, al tiempo que va transformando sus vidas para siempre.
El mismo Mathieu siente una íntima rebeldía ante los métodos de Rachin y una mezcla de desconcierto y compasión por los chicos. En sus esfuerzos por acercarse a ellos, descubre que la música atrae poderosamente el interés de los alumnos y se entrega a la tarea de familiarizarlos con la magia del canto, al tiempo que va transformando sus vidas para siempre.
Aquí us adjunto una de les cançons que més m'agraden:
EL PETIT PRÍNCEP
És l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.
El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.
És l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.
El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.
domingo, 15 de noviembre de 2015
TÚNEL DE RENTAT
El professor fa 2 files paral·leles amb
l'ajuda dels nens i nenes.
Llavors és comença a preguntar als nens si han anat a rentar el cotxe amb els pares. I els hi explica que jugarem a ser les màquines que n'hi han al túnel de rentat.
És fan grupets de 4 persones, les primeres 4 són les que passen aigua així que fan com si expulsessin aigua amb les mans, les 4 següents són les que ensabonen i ho fan fent massatges de dalt a baix, i les 4 últimes les que aclarint i ho fan movent els braços cap als costats donant copets fluixos.
Les persones que no tenen grup, són cotxes i quan hagin passat per el túnel s'han de posar al costat d'una companya per rellevar-la perquè pugui fer de cotxe.
Llavors és comença a preguntar als nens si han anat a rentar el cotxe amb els pares. I els hi explica que jugarem a ser les màquines que n'hi han al túnel de rentat.
És fan grupets de 4 persones, les primeres 4 són les que passen aigua així que fan com si expulsessin aigua amb les mans, les 4 següents són les que ensabonen i ho fan fent massatges de dalt a baix, i les 4 últimes les que aclarint i ho fan movent els braços cap als costats donant copets fluixos.
Les persones que no tenen grup, són cotxes i quan hagin passat per el túnel s'han de posar al costat d'una companya per rellevar-la perquè pugui fer de cotxe.
ESCULTURES
El professor porta estoretes i les
desdoblega, demana als nens que es treguin les sabates (les ajuda si cal). Cada
nen s'ha de col·locar amb una parella i cadascú s'ha de seure a cada punta,
així es podran mirar a la cara.
Llavors és fan grups de 6 persones, cada grup ha de fer mímica representant un animal, un arbre, un vehicle... el que vulguin!
Quan ho hagin decidit i practicat, ho hauran de representar i els altres companys hauran d'endevinar que es el que estan representant.
Quan tots els grups ho hagin fet, cada grup haurà de votar quin els ha agradat més.
Per cert, no es val votar-se a sí mateix!
Llavors és fan grups de 6 persones, cada grup ha de fer mímica representant un animal, un arbre, un vehicle... el que vulguin!
Quan ho hagin decidit i practicat, ho hauran de representar i els altres companys hauran d'endevinar que es el que estan representant.
Quan tots els grups ho hagin fet, cada grup haurà de votar quin els ha agradat més.
Per cert, no es val votar-se a sí mateix!
Quan jo vaig jugar, vam representar un arbre i un cavall amb una noia a sobre cavalcant i agafant una poma de l'arbre per al seu cavall.
TITELLES DE DIT
A classe, seuen a les seves cadiretes i l'educador
reparteix un bolígraf per cada nen.
Per parelles, s'han de dibuixar ninos als dits anul·lar i cor. En aquests ninos poden dibuixar el que vulguin; cares somrient, la roba, sabates, cabell, pestanyes...
Per parelles, s'han de dibuixar ninos als dits anul·lar i cor. En aquests ninos poden dibuixar el que vulguin; cares somrient, la roba, sabates, cabell, pestanyes...
La gràcia d'aquest joc és que els ninos que dibuixin estiguin
abraçats.
CANTEM!
Els nens fan una rotllana amb l'educador/a i tots s’asseuen a terra.
L'educador/a comença cantant la primera frase d'una cançó que hagin cantat a classe. Quan l'educador/a acaba la primera frase, el nen o nena que tingui al seu costat esquerre a de continuar amb la segona. I així successivament fins que la cançó s'acabi.
Quan la cançó s'acaba, és comença amb una altre.
Si un nen/a s'equivoca en alguna paraula, s'ha de tornar a començar.
L'educador/a comença cantant la primera frase d'una cançó que hagin cantat a classe. Quan l'educador/a acaba la primera frase, el nen o nena que tingui al seu costat esquerre a de continuar amb la segona. I així successivament fins que la cançó s'acabi.
Quan la cançó s'acaba, és comença amb una altre.
Si un nen/a s'equivoca en alguna paraula, s'ha de tornar a començar.
Quan jo vaig jugar a aquest joc, vam cantar La Castanyera i La Tardor que
jo conec.
FEM GRUPS
L'educador forma un cercle amb
els nens i diu: ajunteu-vos per el mes en el que vau néixer, i els nens s'han d’agrupar.
Fent el mateix procediment, és poden anar agrupant en: edats, color dels ulls; cabell, el dia d'aniversari, número de peu, talla de roba, sexe....
Fent el mateix procediment, és poden anar agrupant en: edats, color dels ulls; cabell, el dia d'aniversari, número de peu, talla de roba, sexe....
El dia que vam jugar ens vam
agrupar per edat, mes d'aniversari, color dels cabells, color dels ulls i per
el número de peu.
El dia que jo vaig jugar ens vam agrupar per edat, mes d'aniversari, color dels cabells, color dels ulls i per el número de peu.
LA MOSCA
L'educador agafa un peluix i simula que és una mosca.
Posa "la mosca" a sobre de la taula i els explica als nens que han de fer el soroll que fan les mosques.
Quan la mosca estigui a la taula o molt a prop de la taula el soroll de la mosca haurà de ser molt fluix, contra més allunyada estigui la mosca de la taula més fort haurà de ser el soroll de la mosca.
Posa "la mosca" a sobre de la taula i els explica als nens que han de fer el soroll que fan les mosques.
Quan la mosca estigui a la taula o molt a prop de la taula el soroll de la mosca haurà de ser molt fluix, contra més allunyada estigui la mosca de la taula més fort haurà de ser el soroll de la mosca.
LA MOTO
Els nens
seuen a terra formant una fila, com si juguessin a l'arranca cebes. I
l'educador els hi pregunta: ¿Quin soroll fa la moto?
Llavors els nens han de fer el soroll amb la boca. Quan l'educador digui esquerra, els nens s’hauran d'inclinar a l'esquerra. Quan digui dreta, s’hauran d'inclinar cap a la dreta. I quan digui batxe, hauran de saltar amb el cul.
Els nens han d'estar atens i observar que fa el company d’endavant per poder copiar-lo.
Llavors els nens han de fer el soroll amb la boca. Quan l'educador digui esquerra, els nens s’hauran d'inclinar a l'esquerra. Quan digui dreta, s’hauran d'inclinar cap a la dreta. I quan digui batxe, hauran de saltar amb el cul.
Els nens han d'estar atens i observar que fa el company d’endavant per poder copiar-lo.
sábado, 14 de noviembre de 2015
LA CADIRA SOLIDÀRIA
Posem una cadira per cada
nen que participi formant un cercle. La música comença a sonar i els nens donen
voltes al voltant de les cadires i
l'educador treu una cadira. Al parar la música cada nen s'ha de seure en una
cadira, el que es quedi sense, s'haurà de seure al damunt d'un company.
I així es repeteix fins
que queda una, i tots els nens s'asseuen a sobre d'un.
El pupete de mà en mà
EL PUPETE DE MÀ EN MÀ
Els nens han de seure al terra en una rotllana amb el profe. S'han d'anar passant un peluix, quan un nen el passa a de dir el nom del nen al que li passa i un adjectiu positiu seu que comenci amb la mateixa lletra que el seu nom. Per exemple, jo vaig jugar i vaig dir "Alba, alegre".
EL BAILE DEL KING KONG
Es el baile del King kong, king kong, king kong,
es un baile tropical, king kong, king kong,
que lo baila todo el mundo
en la selva tropical, king kong, king kong.
Un pasito p'alante, ¡ohé!
un pasito p'atrás, ¡ohé!
un pasito pa'l centro, ¡ohé!
otro pasito pa'l centro, ¡ohé, ohé, ohé!
Es el baile del King kong, king kong, king kong,
es un baile tropical, king kong, king kong,
que lo baila todo el mundo
en la selva tropical, king kong, king kong.
Un pasito p'alante, ¡ohé!
Un pasito p'atrás, ¡ohé!
Dos pasitos pa'l centro, ¡ohé! ¡ohé!
Es el baile del King kong, king kong, king kong,
es un baile tropical, king kong, king kong,
que lo baila todo el mundo
en la selva tropical, king kong, king kong.
Un pasito p'alante, ¡ohé!
Un pasito p'atrás, ¡ohé! Tres pasitos pa'l centro ¡ohé! ¡ohé! ¡ohé!
es un baile tropical, king kong, king kong,
que lo baila todo el mundo
en la selva tropical, king kong, king kong.
Un pasito p'alante, ¡ohé!
un pasito p'atrás, ¡ohé!
un pasito pa'l centro, ¡ohé!
otro pasito pa'l centro, ¡ohé, ohé, ohé!
Es el baile del King kong, king kong, king kong,
es un baile tropical, king kong, king kong,
que lo baila todo el mundo
en la selva tropical, king kong, king kong.
Un pasito p'alante, ¡ohé!
Un pasito p'atrás, ¡ohé!
Dos pasitos pa'l centro, ¡ohé! ¡ohé!
Es el baile del King kong, king kong, king kong,
es un baile tropical, king kong, king kong,
que lo baila todo el mundo
en la selva tropical, king kong, king kong.
Un pasito p'alante, ¡ohé!
Un pasito p'atrás, ¡ohé! Tres pasitos pa'l centro ¡ohé! ¡ohé! ¡ohé!
Es el baile del King kong, king kong, king kong,
es un baile tropical, king kong, king kong,
que lo baila todo el mundo
en la selva tropical, king kong, king kong.
Un pasito p'alante, ¡ohé!
Un pasito p'atrás, ¡ohé! Cuatro pasitos pa'l centro ¡ohé! ¡ohé! ¡ohé! ¡ohé!
es un baile tropical, king kong, king kong,
que lo baila todo el mundo
en la selva tropical, king kong, king kong.
Un pasito p'alante, ¡ohé!
Un pasito p'atrás, ¡ohé! Cuatro pasitos pa'l centro ¡ohé! ¡ohé! ¡ohé! ¡ohé!
PIAJET
Jean William Fritz Piaget fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.
Jean William Fritz Piaget fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.
Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil i, basant-se fonamentalment en la detallada observació del creixement dels seus fills. Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica que sustentada en l'acció.
Piaget va afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge i es generen a través de les accions sensorials i motrius del bebè en interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural.
Piaget va afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge i es generen a través de les accions sensorials i motrius del bebè en interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural.
viernes, 13 de noviembre de 2015
Per aprendre les parts del cos...
Una cançó per ballar, cantar i alhora aprendre les parts del cos!!
EL JOAN PETIT
En Joan petit quan balla, balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla, balla amb el dit.
Amb el dit, dit, dit: ara balla en Joan petit!
Balla amb... la mà, el colze, el peu, el cap, el cul...
I si no teníem prou amb aprendre-les en català... aprenem-ne algunes en anglès i, de pasada, fem una mica d'exercici!
HEAD, SHOULDERS, KNEES AND TOES
Head, shoulders, knees and toes,
Knees and toes.
Head, shoulders, knees and toes,
Knees and toes.
And eyes, and ears, and mouth,
And nose.
Head, shoulders, knees and toes,
Knees and toes.
Knees and toes.
Head, shoulders, knees and toes,
Knees and toes.
And eyes, and ears, and mouth,
And nose.
Head, shoulders, knees and toes,
Knees and toes.
Una cançó per cantar en dos grups. Qui podrà més? Babor o estribord?
Per cantar aquesta cançó es fan 2 grups: un és
babor i l'altre estribord. Comença el grup babor cantant
fluixet: És babor qui guanya... i li contesta el grup estribord És estribord
qui guanya... A poc a poc, s'ha d'anar alçant la veu fins que acabin
cridant.
ÉS BABOR QUI GUANYA
És babor qui guanya, qui guanya;
és
babor, qui guanya a estribord!
És estribord qui guanya, qui guanya;
és estribord, qui guanya a babor!
MÍMICA
A la classe es van fer 4-5 grups
de 6 persones, i vam fer mímica representant diverses coses com: un cotxe, una
bicicleta, un arbre i una persona galopant amb un cavall, un pavó real, un
elefant.
Després de representar-ho vam
tindre que endevinar que significaven un per un i escollir el que més ens
agradava.
Gargots
GARGOTS
El professor demana a un nen que faci un gargot a l'aire amb un bolígraf i que en acabar li passi. Quan el professor rep el bolígraf dóna les gràcies i fa un gargot i el passa a un altre nen que ha d'imitar-lo. Si aquest nen no dóna les gràcies li diu que no ho ha fet bé i que el passi al següent; si el nen que rep el bolígraf dóna les gràcies el mestre no diu res.
Al final, els nens han de pensar perquè ho han fet bé o malament. El truc no està en haver fet el mateix gargot que el mestre sinó en donar les gràcies quan reps el bolígraf.
El professor demana a un nen que faci un gargot a l'aire amb un bolígraf i que en acabar li passi. Quan el professor rep el bolígraf dóna les gràcies i fa un gargot i el passa a un altre nen que ha d'imitar-lo. Si aquest nen no dóna les gràcies li diu que no ho ha fet bé i que el passi al següent; si el nen que rep el bolígraf dóna les gràcies el mestre no diu res.
Al final, els nens han de pensar perquè ho han fet bé o malament. El truc no està en haver fet el mateix gargot que el mestre sinó en donar les gràcies quan reps el bolígraf.
Per treballar l'hàbit de rentar-se les mans!
LAVARSE LAS MANOS
Yo me lavo las manos,
yo me lavo las manos.
Con jabón y un poquito de agua.
LAVARSE LAS MANOS
Yo me lavo las manos,
yo me lavo las manos.
Con jabón y un poquito de agua.
Us adjunto també un conte en línea que he trobat a edu365.cat sobre la importancia de rentar-se les mans: El senyor Sabó i el seu súper ull.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)